Quan el temps rovelli els sentiments
i ens corqui de tristor,
quan la llumeta s'apagui.
Quan l'hivern faci arribar el seu fred
glaçant el calor
i ens ompli els cors de buidor.

Hem tingut moments bons i dolents,
hem rigut i hem plorat,
ens hem fet mal
i ens hem estimat.
Hem sofert el pes del temps
en un rellotge aturat
per un somni escapçat.

I ens quedarà tant per dir, per compartir...

Amb la més dolça de les mentides
ens hem disfressat,
per por de veure com quèiem.
En la més covarda valentia
hem trobat resguard
esperant el comiat.

La càlida brisa ens durà el regust d'abans.

El camí que no tenia fi
ja va arribant al mar,
on tot acaba i comença.
No ens van dir que això ens pogués ferir,
ni que ens fes tastar
la tendresa més gran.

Però ha estat tan maco poder sentir-nos tan plens..